Si et mous més ràpid que el so en un determinat mitjà, generes una ona de xoc en el medi perquè les "mini-ones de pressió" que vas generant en el teu moviment no tenen temps d'allunyar unes de altres abans d'interferir constructivament. És com si creessis petites crestes d'ona en l'aigua, però les generaràs tan de pressa que s'anessin acumulant unes sobre les altres, creant una onada enorme.

 

Què passaria si en el paràgraf anterior substituïm la paraula "so" per la paraula "llum"? Què passa si et mous més ràpid que la llum en un determinat mitjà, de manera que les "mini-ones lluminoses" que creguis al teu pas -si poguessis crear-les- no tinguin temps d'allunyar abans d'interferir constructivament? Es produeix una "ona de xoc lluminosa". El mitjà que t'envolta no produeix un fort "espetec", sinó una "ona electromagnètica" - això és "la radiació de Cherenkov".

​

El procés, en aquest cas, és el següent: quan un electró, o qualsevol altra partícula carregada, es mou per l'interior d'un aïllant, modifica el camp elèctric al seu voltant. Per exemple, segons passa l'electró, els electrons més externs dels àtoms propers són repel·lits per ell, de manera que s'allunyen d'ell, però quan ha passat, tornen a la seva posició inicial, ja que l'àtom els segueix atraient igual que abans. Segons passa el electró, es crea un moviment de vaivé en els electrons.

 

Una cosa semblant passa si es tracta d'una partícula alfa carregada positivament, tot i que a l'inrevés.

​