A data d'avui, és pot assegurar al 100% que la velocitat de la llum en el buit és c=299.792.458 m/s, aproximadament 300.000 km/s, això vol dir que els principis fonamentals d'Einstein continuen sent la veritat absoluta. Ara bé, les teories que coneixem que descriuen l'Univers no acaben d'encaixar. Són teories que funcionen, no podem dir que no són certes, però que presenten certes incoherències quan es troben amb altres teories, com ara la mecànica quàntica (mòbils).
Hi ha d'haver una teoria que integri les dues coses, des d'un punt de vista conceptual és imprescindible, sinó no podem explicar, p.e. el comportament dels forats negres. Això hauria de ser la teoria quàntica de la gravetat, però a data d'avui encara no s'ha pogut formular. Però quan s'intenta fer-ne una, de manera automàtica surt que la velocitat de la llum en el buit ha de dependre de la energia, no pot ser constant.
Amb els telescopis Cherenkov, s'intenta validar aquestes teories. No podem dir que la velocitat en el buit no sigui c, sinó que el que estem intentant veure és si això no es compleix en algunes situacions concretes, per què això ens permetrà estudiar com funciona la gravetat en el règim quàntic.
​
Sr. Manel Martínez
Staff Physicist Experimental IFAE
​
Sr. Gastón García
Sotsdirector Sincrotró ALBA
​
El Sincrotró ALBA té un anell accelerador de 268 metres de diàmetre, en canvi, el CERN té un anell de 27 kilòmetres de diàmetre. En les direccions tangents a la corba on les quals la llum viatja també té un sistema semblant al de l’accelerador en sí. En aquestes direccions, la llum també circula per un tub on s’hi instal·la una bomba de buit ja que la llum també interacciona amb la matèria.
En aquestes línies s’agrupen les llums de totes les longituds d’ona, però gràcies a un aparell molt sofisticat s’aconsegueix separar la llum de la longitud d’ona que t’interessa per fer l’experiment de les altres. Aquest aparell es diu monocromador.
En algunes línies d’aquest accelerador s’estudien propietats magnètiques dels materials ja que són materials molt complexos i avançats.
Totes les marques del detector ens proporcionen informació de la molècula. Si tu realitzes diversos fotogrames de la molècula en diferents angles tindràs tota la informació necessària per construir un mapa de la molècula en tres dimensions. D’aquesta se sap la posició concreta de cada àtom de la molècula. Aquesta tècnica de desviació de la llum s’anomena difracció.
